.
La balanguera misteriosa,
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavil.la,
teixint la tela per demà.

La balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.

Girant la ullada cap enrere
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar.

La balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.

Quand la parella ve de noces,
ja veu i compta ses minyons;
veu com davallen a les fosses
els que ara viuen il.lusions,
els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar.

La balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.

Bellugant l'aspi el fil cabdella,
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tanquil.la,
destria l'auba que vindrà.

La balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.

De tradicions i d'esperances
tix la senyera del jovent,
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i argent
de la infantesa qui s'enfila,
de la vellura qui se'n va.

La balanguera fila, fila
la balanguera filarà.

Joan Alcover In "Antologia de Poesia Catalana" (a cura d'Isidor Cònsul
i Llorenç Soldevila), Raval Ediciones SLU Proa, Barcelona, 2008, pp 152 - 153.
.
.